22/07/2019. Intersindical Valencia.
Entre els propers dies 5 al 13 d’agost de 2019 tindrà lloc una Caravana Humanitària per la Vida al Chocó (Colòmbia)
Els objectius de la Caravana, a la que dóna suport la Intersindical Valenciana, estan:
- Fer visible nacional i internacionalment la situació de crisi humanitària que viuen les comunitats.
- Fer visible la situació d’abandonament estatal en què estan immerses aquestes comunitats.
- Contribuir a l’enfortiment d’iniciatives que permetin la defensa de la vida, l’aigua i el territori.
- Donar suport al procés d’articulació entre organitzacions nacionals i internacionals.
- Realitzar una missió mèdica, per a pal·liar una mica la greu crisi en salut que viuen aquestes comunitats, i recollir de manera professional, les necessitats més urgents que en tema de salut pateixen els habitants d’aquesta zona, així com portar medicines útils per a la població .
- Compartir amb les comunitats, portant alegria i compromís, a través de diferents manifestacions artístiques i culturals.
- Realitzar un informe final de Caravana que servirà per recollir les entrades d’aquesta per escrit, sistematitzar i tenir un document base per donar-lo a conèixer a nivell nacional i internacional.
- Desenvolupar una estratègia comunicacional a nivell nacional i internacional, emetent articles de premsa, publicacions a les xarxes socials, i en programes de ràdio i una producció audiovisual, que de compte dels resultats de la Caravana, el que hem vist i viscut.
Els participants de la Caravana són activistes internacionalistes dels diferents països i processos que formen part de la Xarxa Solidaritat amb Colòmbia i d’altres processos similars.
El Chocó és un dels trenta-dos (32) departaments de Colòmbia, localitzat al nord-oest del país, a la regió del Pacífic colombià. Comprèn les selves del Darién i les conques dels rius Atrato i Sant Joan. La seva capital és la ciutat de Quibdó.
És l’únic departament de Colòmbia amb costes en els oceans Pacífic i Atlàntic. És igualment l’únic departament limítrof amb Panamà. En l’es troba l’ecorregió que probablement tinga la major pluviositat del planeta. A grans línies comprèn la meitat del litoral nacional a l’oceà Pacífic. El riu Atrato, un dels rius més cabalosos del món (amb relació a la seva conca) i un dels més importants del país, creua el departament de sud a nord i desemboca en el Mar Carib conformant una àmplia xarxa fluvial.
Els habitants del Chocó són majoritàriament afrocolombians 75,68%, seguit de pobles indígenes 11,9%, mestissos 7,42% i blancs 5,01%. A més és un dels departaments amb el major nombre de necessitats bàsiques insatisfetes -NBI-, aconseguint aproximadament el 79,19% de la seva població, enfront del 27,78% de la mitjana nacional, segons estadístiques del 2017 realitzades pel Departament de Nacional d’Estadístiques -DANE-. Segons les mateixes xifres del Dane, al 2018 més el 58% de la població és considerada pobra és a dir que viu amb menys de 2,5 $ USD diaris, a nivell nacional representen el 29% de la població en aquesta condició. Al seu torn el que DANE considera com pobresa extrema, 1,23 $ USD per dia és del 33% en el Chocó i del 8% a la resta del país. Xifres altíssimes, quan a més, tenim en compte que el càlcul de pobresa aquesta per sota de la pobresa que es viu, ja que amb 3 $ USD per dia, ningú surt de la pobresa a Colòmbia. Qualsevol que siguen els indicadors en matèria de salut, educació, habitatge i altres necessitats bàsiques, les xifres mostren el mateix panorama desolador.
Les fonts d’aquesta pobresa, són múltiples, el conflicte armat ha desplaçat desenes de vegades als seus pobladors, i en molts casos com a part d’un pla de reorganització territorial a favor de l’explotació dels recursos del territori, ja siga les plantacions il·legals de Palma Aceitera, l’explotació de la fusta o l’or, les multinacionals, els motius no han faltat. A més, com ho han esmentat en els últims anys les mateixes institucions colombianes, és un dels departaments més vulnerables al canvi climàtic, i viu any rere any les conseqüències devastadores dels danys ambientals comesos no només en el seu territori sinó també, de les comeses a nivell mundial.
Les comunitats que van la Caravana corresponen als municipis del Carme del Darién i Riosucio, que juntament amb Acandí, Unguía, Riosucio, Betlem de Bajirá, composen el Baix Atrato. Són comunitats que estan vivint un context de guerra molt forta, a causa dels enfrontaments entre els actors armats del conflicte el que ha comportat a que aquestes comunitats afrodescendents i indígenes es troben moltes confinades, amenaçades, desplaçades i, els seus líders i lideresses assassinats, van 17 en aquesta regió.
El Baix Atrato té una posició estratègica i una gran diversitat biològica, els seus recursos representats en grans quantitats d’or, fusta, pesca, terres fèrtils i altres, han generat una conjuntura on els extrems de la riquesa per a uns pocs i la pobresa per a les comunitats conviuen diàriament. Unit a la pobresa extrema, a la manca d’institucionalitat i inversió social per part de l’Estat per a satisfer les necessitats bàsiques dels seus pobladors, se suma hui la disputa pel control territorial de part de les màfies del narcotràfic i les Autodefenses Gaitanistas de Colòmbia. (AGC), escalant la confrontació amb l’ELN. Aquesta confrontació ha deixat en els últims mesos nombrosos desplaçats.
En l’audiència 172 de la Comissió Interamericana de Drets Humans-CIDH, el passat 7 de maig va ser exposada, a través de sessions de seguiment a mesures cautelars, la difícil situació humanitària que es viu al Baix Atrato.
